Landhaus
Landhuis
Rural house
Casas Rurales
Maison
Casale
Allotjament
Russian
Alojamento
Chino
Aiora oferix una infinita varietat de possibilitats per a descobrir bells paratges, espais naturals (l'Afona, Colomera, Caroig), muntanyes, planes o aiguamolls i inclús llocs en què el pas d'antigues civilitzacions ha deixat la seua empremta artística i cultural (El Murgó de Meca). El seu patrimoni arquitectònic és molt ampli, posseïx un Castillo medieval (segle XIII), Església Parroquial (segle XVI) i nombroses ermites ubicades dins i fora de la població. Les seues Festes Populars són conegudes en tota la Comunitat Valenciana per la seua tradició taurina i gran festivitat. Aiora és sens dubte un poble de gran tradició popular (El Miracle del Ángel d'Aiora), i la seua gastronomia és com les seues gents, de la terra i del sabor dels encants que produïxen la riquesa que rodeja esta població.
La Vall d'Aiora discorre entre les serres de l'Aladroc, Colomera i Murgó, a l'oest, i el Queixal de Cortes de Pallars i el massís del Caroig, a l'est. El seu paisatge, recorregut per nombroses pistes forestals que travessen els seus valls i voregen els seus queixals, tanca molts atractius: les pintures rupestres en els abrics de Tortosillas, del Sord, dels Montes i en la Cova del senyor Juan, pròxima al Moragete, amb espectaculars formacions d'estalagmites i estalactites; el turó d'Agras, principal aflorament volcànic de la comunitat, a Cofrentes, població on s'unixen els rius Cabriol i Xúquer; el mirador de Xalans, a l'eixida de la població en direcció oest; la conca del riu Cantaven, el paratge de les Rochas i les fonts del Tave, la Bella i del Ral, a Xarafull; el Queixal de Talls en Cortes de Pallars; els Congostos, interessant fenomen geomorfològic entre els barrancs de Carboneres i de l'Argongueña, a Teresa de Cofrents; el riu Zarra i el mirador de La Falç, a Zarra; i Castellar de Meca, una de les ciutats ibèriques més espectaculars de la península, i considerada la segona ciutat europea amb més de 50.000 habitants, el paratge natural de L'Afona i la font de La Cadena, a Aiora. Entre altres itineraris, es recomana realitzar un recorregut circular pel bosc, d'una duració aproximada de tres hores i mitja: Casa de L' Hunde, Colomera (1.260 m), Cova Negra i L' Hunde.
Esta comarca valenciana oferix, per tant, als seus veïns i visitants uns extraordinaris paratges i vistes naturals. Enclavada entre muntanyes poblades d'arbres, bosc davall i abundant vegetació, ens proporciona una rica varietat tant en fauna com en flora, convertint-se així en un paisatge típic de les zones interiors mediterrànies. Límit a la província d'Albacete admirem davant dels nostres ulls l'alternança d'acolorides extensions de camps i terres de cultiu. Vegetació: dominen les formacions de sureres, pi roig i pi blanc, estepes i brucs. A més ens podem trobar amb el roure martinenc, el teix, auró, roure valencià i el grèvol. Fauna: destaquen la salamandra, la colobra d'escala i el bastarda, l'àguila perdicera, l'àguila àguila marcenca, l'àguila calçada, l'astor, el mussol real, el mussol xic, el porc senglar, la fagina, el teixó, la perdiu, el conill, la llebre, la cabra salvatge i el buflon.
La importància de la conservació d'estos recursos naturals, de la recuperació de les activitats agrícoles tradicionals i la restauració d'antigues vivendes i cases de cultiu han revitalitzat estes zones, al crear una oferta turística diferent i atractiva, que obri possibilitats molt diverses d'oci i escampament; conéixer els cultius, fauna i flora autòctones d'acord amb la política de respecte i conservació mediambiental.
Una de les grans oportunitats que disfrutem els espanyols, per la pròpia riquesa i diversitat de l'orografia de les nostres terres, radica en la facilitat per a desenvolupar activitats relacionades amb l'Agroturisme. Sense necessitat de realitzar llargs desplaçaments, ni tan sols eixir de les fronteres de la nostra Comunitat Valenciana, estem segurs que tots els valencians, prop del seu lloc habitual de residència, tenen i poden disfrutar d'algun paratge natural que afavorisca el seu desenvolupament personal pel mer contacte amb la Naturalesa.
Castillo d'Aiora. Dominant la Vila d'Aiora, d'origen àrab, amb dos places forts rodejades per prop de mil metres de muralla, va ser escenari en les Lluites Germanies, Guerra de Secessió i Guerres Carlines. Es conserva la torre de l'homenatge, la porta falsa, alguns llenços, muralles, etc. Als seus peus s'alça l'Església Medieval de Santa Maria d'estil gòtic, en la que es troba un retaule barroc de 1702.
Església Parroquial de la Mare de Déu de l'Assumpció. El conjunt situat en el centre de la població, és més que un interessant compendi de l'arquitectura entre els segles XVI i XVIII. La seua primera fase de contrucción se situa entre 1508 i 1577. D'estil renaixentista destaca la seua important volta de creueria recentment restaurada i la fatxada en estil herreriano. En el seu interior es conserven pintures de Yáñez de l'Almedina, pintor format a Venècia pels deixebles de Leonardo dóna Vinci i el quadro "Miracle del Ángel", de Vicente López Portaña.
Ruta de les ermites. Esta ruta cultural comprén un recorregut per 7 de les 15 ermites més destacades d'Aiora i ubicades en els diferents barris del municipi, així com en la contornada. La ruta part de l'Església Parroquial de l'Assumpció i per a continuar per l'ermita de Santa Maria la Major, ermita de Santa Lluïa, ermita de Sant Josep, ermita de Santa Bárbara, ermita del Sant Ángel (pròxima a les ruïnes de l'ermita de Sant Roc), ermita de la Mare de Déu del Rosario, i ermita de Sant Antón.
Altres monuments. La Creu de Sant Antón situada junt amb l'ermita de Sant Antón data del segle XVI. El convent de San Francisco, actual Casa de la Cultura, construït en 1573 i reedificat en 1778 conserva el seu claustre de dos pisos. Carrer de la marquesa de Zenete, hi ha dades de la seua importància des de 1550. Cavanilles la descriu com "superior a quantes hi ha en el Regne, sense exceptuar les de la capital". Té diverses cases nobles amb interessants fatxades. La Llotja, edificada en 1892, sobre el solar de l'antic ajuntament. La seua estructura metàl•lica és d'estil modernista.
Les festes majors té lloc del 9 al 16 d'agost en honor a la Mare de Déu de l'Asunción. Dels festejos destaquen els actes taurins que van des de l'entrada de caps a la prova de vaquetes i el toreig de les mateixes. El 3 de maig, dia de la Cruz, té lloc la romaría a la Muntanya major. El 30 de novembre, festivitat de Sant Andreu, és el dia del patró d'Aiora, a què es festeja amb fogueres i altres actes en el carrer que porta el seu nom.
El segon dilluns de gener, se celebra la Festa del Sant Ángel, que va alliberar de la pesta a la població en 1392. Els carnestoltes al febrer amb gran participació ciutadana i el gran esdeveniment dels últims anys "la Fira de la Mel", del 10 al 12 d'octubre.
La gastronomia d'Aiora és com les seues gents, de la terra i del sabor dels encants que produïxen la riquesa que rodeja esta població. El plat més característic és sense cap dubte és el "gaspatxo ayorino" que incorpora carn de pollastre, conill, perdiu o colom, i una vegada elaborats se servixen sobre la coca tradicional de blat. És costum a Aiora, fer "chazpachás populars", on tota la gent del poble preparen en la plaça la seua paella de gaspatxos, i la compartixen amb els seus familiars i amics.
El "agetao" és un plat típic a base de fesols blancs cuites amb abadejo i allioli que es realitza en la festivitat del Ángel. La "gachamiga" podem degustar-la sobretot a l'hivern, en la "matança del porc"; l'embotit elaborat de forma artesanal és de gran qualitat i manté el sabor tradicional d'antany.
La cuina d'Aiora també oferix un infinitat de pastes i dolços, com el "aiguamel" o els "almendraos", magdalenes, mantegades, llengüetes elaborades pels forns i forns mantenint amb el seu ofici el saber i els bons costums del menjar tradicional. Cal destacar com a producte estrela la mel, de producció artesanal i de reconeixement internacional per la seua qualitat i propietats.